
El col·legi «Pare Dehon», inicialment amb el nom de «Sagrat Cor», va ser fundat pels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús (Dehonians), fruit de la trobada de dos iniciatives independents que un dia venturós (setembre de 1919) es van creuar: d’una banda, els missioners SCJ (Dehonians), expulsats del Camerun Alemany com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) entre Alemanya i els Aliats, i, de l’altra, l’aleshores sacerdot Operari Diocesà Sr. Lorenzo Canto Abad.
Del vaixell «Cataluña» van desembarcar els missioners SCJ a Cadis el setembre de 1916. Eren els pares Guillermo i Lorenzo, a més dels germans coadjutors Buenaventura, Lázaro, Crispín i Félix. Els religiosos es van oferir al bisbe de Cadis, que els va acollir i enviar a Zahara de los Atunes, aleshores un poblet de pescadors al costat de l’Atlàntic, no lluny del penyal de Gibraltar, per a cobrir l’absència per malaltia del sacerdot del lloc. Una vegada restablit el rector, els religiosos Dehonians van acceptar atendre el santuari de Nuestra Señora de la Oliva, als afores de Vejer de la Frontera.
Des d’allí van establir contacte amb el pare fundador, Juan León Dehon, que els va contestar des de Brussel·les: «Sempre he tingut el desig de fundar a Espanya…»
Aquell diligent rector de Zahara de los Atunes, sempre sol·lícit i amic dels pares alemanys, durant una visita al P. Guillermo Zicke li va comunicar:
La mà provident de Déu ja teixia els seus fils, perquè aquell sacerdot bo era el Sr. Lorenzo Cantó Abad, natural de Novelda.
Volia fundar un col·legi perquè «cap a l’any 1918, Novelda només comptava amb el Grup Escolar del carrer Hernán Cortés i l’Acadèmia Inmaculada Concepción». Esta acadèmia estava formada pel que quedava del col·legi que, a principis de segle, havia fundat el Sr. Luis Calpena. Però ni esta ni el Grup Escolar eren suficients per a donar ensenyament als centenars de xiquets que hi havia al poble.


Tenaç en la idea de fundar el col·legi, el Sr. Lorenzo Cantó es va presentar el 24 de juliol de 1919 a Puente la Reina (Navarra), on els pares alemanys havien obert una casa en un edifici desmantellat que havia sigut hospital de pelegrins al Camí de Sant Jaume, insistint en la proposta de crear un col·legi «avalat per valuoses ajudes locals i amb els rèdits d’algunes possessions seues a Mèxic».
En conseqüència, des de Navarra arriben a Novelda els pares Guillermo i Francisco. La fundació SCJ a Novelda començava el seu camí. En serien la seu unes cases i dependències cedides per la Sra. Magdalena Amorós i la seua filla Paquita, al carrer Santa Inés. El dia 5 de setembre de 1920, el col·legi obria les portes al veí carrer Marqués de la Romana. Inicialment es va anomenar «Col·legi Francoalemany». Va completar la implantació amb la legalització estatal obtinguda el 1923, després de l’aprovació de l’expedient preceptiu. El col·legi va començar amb 150 alumnes i, amb el pas del temps, este nombre ha anat creixent exponencialment.

A l’empara del col·legi, la Congregació SCJ va establir temporalment algunes institucions pròpies: postulantat, noviciat, escolasticat… per a la formació dels seus membres. I una església de nova planta, d’estil neogòtic, al servici del poble.
Durant estos cent anys ja complits, nombroses generacions del poble de Novelda han sigut testimonis de les múltiples ampliacions i renovacions de les instal·lacions del Col·legi Pare Dehon, però, sobretot, de la quantitat i la qualitat de persones que han cregut i entregat el millor de les seues vides perquè el Col·legi P. Dehon siga un col·legi de referència a la comarca del Vinalopó.
El Col·legi P. Dehon ha ajudat d’una manera extraordinària a la prosperitat de la ciutat de Novelda, aportant un model educatiu de qualitat que ha contribuït a l’educació i la formació no sols de generacions d’alumnes de Novelda, sinó també d’altres pobles i llocs.
Hui, la comunitat educativa del col·legi continua treballant per a oferir, tant en el present com en el futur, un projecte educatiu del qual emanen educació, formació, llibertat, veritat, bellesa i compromís amb una societat justa i solidària.








